miércoles, 30 de mayo de 2012

..i et seguiré mirant mentre dorms, i em somriuràs quan em mires...

..i ja no és suficient un "t'estime", ni un "et trobe a faltar"... perque estimar és molt més que un verb. Estimar és pensar que passaràn els anys i seguiràs ahí, i et seguiré mirant mentre dorms, i em somriuràs quan em mires.. és sentir que estàs prop quan no hi estàs...

...i ens estimaràn, clar que sí!

...i ens estimaràn, clar que sí! infinites vegades.. cadascú a la seva manera. I els portarem al cor... siga per el motiu que siga, tant si és per a bé cóm si és per a mal, sempre recordarem aquelles persones que han compartit, encara que siga a curt termini, la nostra vida. Estimarem amb el cor aquells que permaneixen i recordarem aquells que ja no estàn.. per que la vida, cóm les persones, va i vé però els records sempre queden...