La vida sol o en companyia?

La vida sol o en companyia?? si em preguntes, en aqests moments et podria dir q m'agradaria no sentir el q sent, m'agradaria tornar a un 2 d juriol d fa un any, on segurament la resposta a eixa pregunta seria; la vida, snse dubte, es molt millor sol, gaudint d la llibertat.. sense donar ni esperar explicacions, sense agobios ni mal entesos..
pero siguent realistes.. tornem a formular la pregunta.
la vida sol o en companyia?? sense cap dubte, en companyia!!
voler a algú es dolorós i mlt gratificant al mateix temps..
tots, absolutament TOTS necesitem sentir a algú al costat, sentir eixe cuqet q es posa a la panxa qan et miren als ulls i et sonriuen..
sentir eixa mateixa sensació de llibertat q es sent qan stas sol pero d manera diferent.. sentir-ho al costat d la persona q estimes, respirar aire fresc i sentirse be..
pero tot s'esfuma.. i t'atrapen els records. ja no tornaran ni ls mirades ni ls somriures.. ni aqells "que?" q tant trobe a faltar..

Alçar-se, caminar, mirar endavant...

Pareix que la vida s'empenya en ferme caure.. pase per on pase sempre em posarà el peuet, i cauré..
i tocaré terra.. una, dues vegades, tres.. fins tocar fons!
i després?? alçar-se, caminar, mirar endavant... ser forta!! enccara que no puga. però, qui diu que no puc?? jo..?? per qué?? per que no hi staras tu?? tant he simplificat la meua vida?? de veritat, tant?!! doncs em negue! em negue a centrar tot el que soc en un punt que, ni tan sols, sé ben bé on està..
Oblidar.. set lletres que costen tant de tragar.. O, B, L... sols queden cuatre! va marina, tu pots!! no, no puc!! cuatre lletres i s'haurà esfumat la paraula.. i amb ella tu! i serà pur masoquisme, pero em negue!