Pareix que la vida s'empenya en ferme caure.. pase per on pase sempre em posarà el peuet, i cauré..
i tocaré terra.. una, dues vegades, tres.. fins tocar fons!
i després?? alçar-se, caminar, mirar endavant... ser forta!! enccara que no puga. però, qui diu que no puc?? jo..?? per qué?? per que no hi staras tu?? tant he simplificat la meua vida?? de veritat, tant?!! doncs em negue! em negue a centrar tot el que soc en un punt que, ni tan sols, sé ben bé on està..
Oblidar.. set lletres que costen tant de tragar.. O, B, L... sols queden cuatre! va marina, tu pots!! no, no puc!! cuatre lletres i s'haurà esfumat la paraula.. i amb ella tu! i serà pur masoquisme, pero em negue!
No hay comentarios:
Publicar un comentario