martes, 30 de agosto de 2011

Amb una extranya sensació de soletat... ='(

Decisions, dures decisions...

Pot ser egoistament pense que no es lògic el q vaig escoltar.. però, com ser objectiva davant una frase que sona a "pot ser no ens vegem en.." en quant? en un any, dos, tres..?? ho sent si el que esperaveu sentir eren paraules d'ànim, pero, si el que a vosaltres vos fa feliç a mi em crema per dins, siguent egoista, no puc sentirme feliç per vosaltres.
Siguent realistes. Si arrivara aquell dia, si el que per a mi ara es un mal son algún dia fora una realitat, que em quedaria a mi?
Fa un temps vaig recontruir la meua vida, i vosaltres ereu i sou gran part d'ella.. nous amics, noves il·lusions... però, com mantindre eixa mateixa vida si el 80% estarà a uns 1.953 km..?? evidentment crec que serà practicament impossible, i això sols em deixa amb una extranya sensació de soletat.. soletat que m'acompanyarà cada dia si vosaltres no esteu...


  
Ho sent, pero espere que no arrive el dia en el que diga: "vos trobaré a faltar.." ='(

No hay comentarios:

Publicar un comentario