De vegades pense que la vida no està feta per a mi, que no se caminar amb fermesa... potser siga per que ningú em va ensenyar a viure-la o simplement perquè em vaig preocupar massa en buscar la perfecció, sense adonar-me que la felicitat es troba en allò més simple, en allò més absurd o immaterial, com una mirada, una abraçada o una simple carícia de qui et vol... veure plorar a la gent que t'envolta és el que et farà plorar a tu també, però observar un sol somriure dibuixat a les seues cares t'omplirà molt més... per això vaig trobar el sentit a la vida... Sóc feliç si et veig somriure!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario