Se que estas, però em sent sola...

....i si, va pasant el temps...

24 hores d'espera, 3 minuts de felicitat... dura comparació pero pura realidat...

i no obstant això mai es va sentir sola, ja que la tristesa va ser la seva companyera...
però no et sentis malament si la veus trista... cada 168 hores segur que la veuras de veritat somriure...
una història basada en el "DONAREM TEMPS AL TEMPS..."
i dspres de tot ella sols tem el moment en q el seu record sols siga un altre numero més... sense excepcions... sols una història més... si, sols una més...