Pendre una decisió ara mateixa, possiblement, seria precipitat, però també seria deixarme portar per el que sent... i que es el que sent?? sent rabia, decepció, una extranya sensació de estar perdent el temps, incomprensió, indiferència.. inclús per altra banda, un poc de pasotisme...
Tornem enrere, exactament al 2 de juriol de fa un any, jo tenia una vida sense massa complicacions. Tenia amics que em comprenien, anava d'aci cap allà sense donar explicacions a ningú i sobretot, era FELIÇ... en 24 hores alguna cosa havia canviat.. el que?? no ho tenia massa clar en aquell entonces. Aquell 3 de juliol aparegué com una ràfega de aire fresc.. en poc de temps alguna cosa dins de mi havia canviat. Has sentit parlar de les papallones a l'estomac?? existeixen.. no sabria explicar exactament la sensació que provoquen, però puc dir que es el que necessitava! si, era perfecte... com qualsevol principi. Però tot canvia... els problemes creixen, els sentiments canvien... no a gust de tots, però canvien. La distancia, la deconfiança, la falta de atenció fa que aparega l'oblit.
Saps que et demanava?? simplement respecte, un poc d'atencio i sentir que m'estimaves...
Cada vegada que estavem tu i jo sols, et mirava als ulls, m'abraçaves i en eixe mateix instant podia sentir que m'estimaves de veritat... sentia com m'agafaves amb força, com s'agafa allò que no es vol perdre... però estas deixant passar el temps, i massa diria jo. Ja no t'agrada sentirme renegar i jo ja no et senc prop quan no hi estas...
No hay comentarios:
Publicar un comentario