Saps que eres tu...

Quan som petits aprenem a valorar les xicotetes coses... valors que de vegades es perden quan u arriva a l'adolescencia.

Als 3 anys tots juguem al pati de l'escola amb el que tenim al costat, sense que ens importe si es blanc, groc, rosa o violeta.. sense importar d'on ve o on va, si viu a un pis xicotet o a un xalet amb piscina...

Tots creixem i els valors canvien.. la societat ens porta a triar els amics per popularitat, a ser superficials, a oblidar-se del que realment importa...

però saps?? a dia d'avui puc dir que estic orgullosa d'haver seguit el meu propi patró de vida. Jo també he tingut infancia.. també he jugat al pati de l'escola i me plenat d'arena fins al nas quan feia castellets amb Tamara. Et preguntaràs, qui es Tamara?? jo em faig la mateixa pregunta.. però no m'importa massa no recordar ben bé qi era per que se que m'ho passava be...

He crescut, ha passat el temps i ara tinc 20 anys. Fins ara he sabut triar el que em convenia i el que de veritat em plenava dia a dia.. i no m'ha anat gens malament. Els amics?? la millor elecció que he fet mai.. entre ells estas tu! m'has ensenyat conceptes nous.. confiança, lealtat, complicitat.. i sobretot, AMISTAT! ara se que la amistat perdura en el temps. Saps que eres tu.. o esque encara ho dubtes?? no tenim una infancia compartida, i la adolescencia no ens a agafat juntes a temps.. però tot i això, em quede amb el millor.. amb el teu present, amb els anys que queden... amb tu!